Les fletxes indiquen la direcció cap a on tiren els músculs. 

Per una banda, la clau de la mobilitat la trobem en l’escàpula, que ha de ser molt lliure per permetre alçar el braç per sobre dels 90°, per exemple. La clau de l’estabilitat la trobem en tots els petits músculs(supraespinós, infraespinós, subescapular…) que treballen amb una precisió altíssima per mantenir el cap de l’húmer sempre al seu lloc, com un engranatge perfecte. Gràcies a aquests mecanismes podem fer moviments amplíssims i precisos al mateix temps, com llançar una pilota, clavar un clau amb un martell o rentar-nos el cap quan ens dutxem.

Les causes del dolor de l’espatlla els podem englobar en tres grans grups:

• Els moviments repetitius, generalment a la feina o per gestos esportius, que generen irritació i inflamació als teixits tous. Aquí ens apareixen les tendinitis i tendinosis, com la del supraespinós o del manegot dels rotadors, les bursitis i les capsulitis.
• Els traumatismes, com les caigudes o els impactes directes, generant luxacions d’espatlla o fractures a l’os.
• La pròpia edat, amb el desgast de les estructures i la degeneració de tendons i cartílags.

Cada estructura provoca un tipus de dolor d’espatlla diferent: cremant, punxant, irritant, difús… I en punts diversos: davant o darrera de l’espatlla,  que baixen cap al colze i s’irradien pel braç o que pugen pel coll amunt… A més, poden variar segons l’activitat o el moment del dia.

Per això cal una bona exploració de l’espatlla, per detectar exactament quina estructura està castigada i el motiu, ja que sense aquesta exploració no es pot plantejar un tractament específic.

A partir d’aquesta exploració, el fisioterapeuta-osteòpata realitzarà el tractament més indicat. Abordarà les estructures danyades, però sense oblidar totes les compensacions que ha realitzat el cos per adaptar-se a la lesió i seguir essent funcional.

Aquest tractament pot passar per la reharmonització de l’articulació (ossos),  el treball sobre músculs sobrecarregats i d’altres inhibits, sobre els lligaments i les fàscies o sobre el teixit nerviós del braç.

Igualment serà imprescindible una pauta d’exercicis personalitzats per realitzar a casa, dia a dia, per readaptar aquesta articulació a la vida diària i a l’activitat esportiva.

Com he explicat, l’espatlla és una articulació complexa i el seu tractament no és fàcil. Però agafant la lesió a temps, quan comença a fer mal, amb una exploració del fisioterapeuta-osteòpata ben feta i el tractament correcte, tant a la consulta com amb els exercicis a domicili, el dolor d’espatlla no ens ha de portar gaires problemes.