Xarxes, Clara Nebot.

Xarxes, Clara Nebot.

“Gosa ser diferent. Molts prefereixen l’ortodoxia a la veritat”

Fryette 1983.

Doncs sí, això ho va dir un osteòpata fa molts anys. I jo faig osteopatia, com vull i com crec. Però parlem de la vida, i et proposo, en aquesta línia, que siguis com vulguis ser, tant diferent com vulguis o puguis. I la gent t’ admirarà sols per ser agoserat i lliure. I segur que el teu teixit t’ho agrairà, Perquè no hi ha res que doni més pau, que ser el que vols ser. I fer, en aquesta vida, el que vols fer, no el que et diuen o se suposa que has de fer. Quan això passa tot funciona. Gosa, gosa i gosa. I segurament jo tindré poca feina amb tu.

Em pregunten com i què fas Clara?

Doncs us dic que l’ únic que faig és : estar atenta, present i treballar amb l’intenció millor que puc. Una bona presència i bona atenció, junt amb la millor intenció, ho soluciona quasibé tot. O si més no, ho millora. Busco amb la palpació: la tensió, la densitat i la velocitat en que es comporta el teixit. L’ acompanyo i l’ ajudo a resoldre. Jo retiro obstacles i, tranquilament, la fisiològica natura s’ encarrega del reste. Sols faig això. El que vull, el que crec i el que m’ agrada fer.

“és cert, la palpació és verdaderament un art que s’ ensenya un a sí mateix.”

Sutherland, osteòpata.

I hi estic absolutament d’ acord. Què difícil és ensenyar a palpar…i apendre a palpar. Tot i que, el difícil, es aprendre a confiar en el que palpes. Es necessiten anys per fer-ho, que son els que t’ ensenyen a confiar en un mateix. A creure en el que fas. I a dedicar aquest art, a millorar la qualitat de vida dels demés. Per amor, per responsabilitat i per respecte. Que els que comenceu, no us atrapi la por. I els que rebeu les mans: doneu permís i pas a nosaltres. La nostra oportunitat és la confiança que ens regaleu com a pacients.

“Aquella ‘cosa’ està sempre en moviment, tot és motilitat, tot és mobilitat, tot està viu, tot és viable”

Becker. Osteòpata

Com a osteòpates, la nostra feina és, simplement, comprendre i acompanyar a aquest mecanisme viu.” Doncs sí, així és. El moviment és vida. El nostre cos està en constant moviment. Tot es mou i porta el seu ritme. Per tant, quan les coses no es mouen, quan apareix la densitat, quan regna el silenci, i tota la quietut torba el ritme, és quan hem de posar remei. Abans, molt abans, que degut a això, apareixi l’ enfermetat. El cos avisa, no et quedis parat. Et podem ajudar.

“tots els teixits vius presenten un moviment rítmic constant”

Sutherland, osteòpata.

I és fantàstic sentir-lo sota les mans. No podeu imaginar lo bonic que és palpar els diferents ritmes vitals de cadascú. Barrejar-me amb la dança dels teixits. I sobretot, rellençar i reprendre un silenci o quietut d’ aquell ritme perdut. Com també és fascinant la similitut que hi ha entre el ritme del teixit i el caire de l’ésser que el porta. De veritat que cada organisme és un món. Tot té un ritme i és constant, esbrina com és el teu ritme.

“L’estructura governa la funció”

És un dit clàssic, una idea osteopàtica que ara es podria qüestionar i es qüestiona. Però és cert, que tot és més complicat del que sembla. I al mateix temps: tot, en un organisme, és relativament senzill, encara que al mateix temps sigui complexe. I per tractar un ésser viu, en moviment constant, moltes vegades, no és necessari conèixe’l tot ell, sinó entendre lo essencial, per utilitzar-lo i reharmonitzar-lo de la millor manera. És sà, com a terapeuta, contentar-se en treballar en lo essencial, sense sentir-se obligat a interessar-se per els detalls. Perquè n’ hi ha tants, que mai arribariem a saber tot el que toquem. És com qui és el cap d’ una gran empresa i sap portar-la i gestionar-la millor que ningú. Però no li demanis els detalls, que molts d’ ells no els sap. Però l’ empresa funciona. Per això, a vegades, no puc, ni pretenc respondre, a totes les preguntes que em feu. L’ estructura realment no governa la funció, perquè la funció també governa a l’ estructura. I tot depèn de tot i té relació amb tot. I mai sabrem qui fou abans: si l’ou o la gallina. Però és cert que sense una bona estructura, no pot haver una bona funció.

“Som el resum de la nostra vida”

I això no vol dir que sols acumulem cops, caigudes, accidents i cicatrius. Això vol dir que també som el que sentim, el que hem sentit al llarg de la nostra vida. Les emocions deixen rastre en el nostre teixit. Impregnen les entranyes, amagant-se en els recons més ainòspits, a vegades alienes al nostre coneixement. Som el resum del que hem viscut i sentit des de l’ efímer instant inicial de la nostra existència. I esbrinar el perquè de tot plegat, no sempre és fàcil ni possible. Ens adaptem a la vida, als accidents, als dols, a les penes i a les alegries. I ens transformem dia a dia en el que som. Hauríem de pensar perquè hem arribat on som, tal com som. I aprendre a ballar amb la vida com ella balla amb nosaltres. Sabent que, mai sabrem del tot, amb exactitut, què ens ha dut on estem, per a ser com som.

L’ estrés lesiona.

És una cosa aparentment evident, però sembla no tenir-se en compte. L’ estrés es tradueix en l’ augment de tensió generalitzada, aquesta afavoreix la compressió, que ens priva de l’ espai de distenció que ens permet compensar i oxigenar segons quines estructures. I si s’ allarga en el temps, apareix la fibrosi i l’augment de densitat en molts dels nostres racons. El teixit s’ organitza sota la pressió que ens depara la vida, i no sempre s’ en surt amb la dignitat que es necessita. Perquè l’ estrés s’ encarrega de la preuada supervivència, és cert, i a vegades necessari. Però, a més, és el principal responsable de l’ envelliment. Cada situació, temporada o vida estressant, sense cap dubte, la pagarem a la llarga. Per tant: cal gestionar-lo el millor que es pugui. Cal demanar ajuda, perquè sabem que no és fàcil. Però és important respectar-se els ritmes, els ritmes de cadascú. Perquè tots necessitem el nostre ritme propi. Els professionals com nosaltres tenim una feina, que és tractar les zones de tensió, impregnades de les conseqüències de viure, i t’ensenyarem el que pots fer tu, per millorar tot aquest desgavell. Molta cura amb l’ estrés!

La zona de densitat.

Quan parlo de zona de densitat, parlo d’ una zona en hipo-funció. Una zona, que per estar saturada, no pot respondre, funcionalment parlant, com ho faría en condicions normals, És vulnerable. Hi ha congestió, i per tant no hi ha una bona circulació, tendint a la toxicitat. I a més, com a zona amb poca funcionalitat, generarà una compensació per part de zones veïnes, o a distància, desencadenant tota una cadena lesional o perturbació mecànica i funcional per necessitat. I no té perquè causar dolor local, pot doldre a distancia, a altres zones. Per tant no et fiis del dolor. Tracta, i demana ser tractat, des de la globalitat i la visió holística. El dolor és el llenguatge del cos per donar veu a la queixa. No sempre hem de tractar ,com a prioritat, la zona de dolor, sinó intentar entendre la causa del d’aquest. Donant sentit a la queixa. Nosaltres treballem tenint en compte això, confia.


Si quieres pedir cita puedes hacerlo por los canales habituales
contacta con nosotros y reserva tu cita con uno de nuestros profesionales.

Osteo9 cuidamos de ti

Autores

Clara Nebot - Fisioterapeuta i OsteòpataFisioterapeuta i Osteòpata

    Si te ha gustado este artículo, te invitamos a que lo compartas en tus redes sociales favoritas. ¡Lo agradecemos siempre!

    SHARE IT:

    Deixa un comentari

    Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.