L’ altre dia va venir una pacient a veure’m, que feia uns anys que no venia. Em va escoltar per la radio fa anys , i tot i que els metges li havien dit que no podien treure-li el dolor, i que no es deixés tocar per ningú, va decidir venir a visitar-se amb mi , i li vam treure el dolor en 3 sessions.

Ara feia uns mesos havia tingut un altre fractura vertebral, com fa anys, i tornava a tenir dolor. I havia decidit tornar a venir.

I sols entrar per la porta, em va dir que el seu traumatòleg i la seva fisioterapeuta li havien prohibit venir.

I dic jo:

PRIMER:

És una qüestió de respecte: jo MAI prohibeixo a un pacient a que no vagi a un altre professional d’ aquesta manera. Perquè ni tant sols saben qui sóc ni què faig.

SEGON:

Aconsello als meus pacinets que vagin als professionals que necessitin, però que tinguin cura i mirin que reuneixin unes mínimes condicions. Que tinguin una formació regulada, universitària si cal…i el més important: si els ajuden, em sembla fantàstic que els visitin, perquè considero que els professionals amb uns mínims de formació reconeguts, fan la seva feina el millor que saben i poden, sense assumir riscs que han de conèixer. Mai s’ hauria de fer una indicació així i menys sense saber qui és el professional que veten.

TERCER:

En la fisioteràpia i teràpies varies, moltes d’ elles no reglades, hi ha molt intrusisme, però davant això , els professionals reglats i experimentats, tenim que treballar cada dia per demostrar la nostre valia i compromís amb la nostra professió i als nostres pacients. I son les administracions i/o col.legis professionals que han de lluitar contra l’ intrusisme professional.

QUART:

Els metges i professionals de la salut, hem de vetllar per la salut dels nostres pacients i comportant-se com l’equip multidisciplinari que hauríem de ser. I tenir respecte cap a qualsevol professional del nostre sector, sense confondre als nostres pacients. Hauríem de tenir clares les nostres competències , fer bons diagnòstics diferencials per fer adequades derivacions, i segur que tothom en sortiria guanyant.

CINQUÉ:

Tristament no em sorprèn que un metge pugui dir-li això a aquesta pacient, i fins hi tot ho puc entendre, tinc relació, tracto i conec a molts metges. I ho fan , suposo i espero vetllant per la seguretat i integritat dels seus pacients. Això no treu tots els punts anteriors dits.

Però que una fisioterapeuta ho faci, no ho entenc. I si el que ha passat és que la pacient no ha sabut dir-li que jo també sóc fisioterapeuta, potser podria preguntar i recomanar el que cregui apropiat. Però prohibir i dubtar de la meva professionalitat o no capacitat, sense interessar-se per qui sóc, em dol i em preocupa.

SISÈ:

En aquest país, els fisioterapeutes som professionals universitaris, reconeguts, reglats i que s’ ens reconeix com a especialitat la formació reglada l’ osteopatia. I molts tenim molta experiència com perquè se’ns tracti de terapeutes alternatius amb risc.

I res més, sols ho volia dir. Ara m’ he quedat tranquil·la. I espero que ningú s’ ofengui, i si és així, que serveixi per fer una petita reflexió des de el més alt respecte cap a tothom.

Clara Nebot – Fisioterapeuta i Osteòpata