Amagat rere el nom de  Roll Foam, Foam Rolling, o més col·loquialment com “el xurro”, trobem un  gran aliat en el món de l’esport.

Una eina que poc a poc ha anat guanyant terreny fins a convertir-se en un element imprescindible en les pautes pre- i sobretot post-activitat de molts esportistes, fins arribar a ser usada pel 77% de tennistes després dels partits.

Però què fa que el Roll Foam sigui tan utilitzat? Amés de ser una eina pràctica i fàcil d’utilitzar, sense bateries, de relatiu poc espai i poc cost econòmic, els seus beneficis els trobem en funció de com  i quan s’aplica. Bàsicament ho podem resumir en:

Post-activitat :

• redueix la percepció del dolor muscular fins a 24 hores després de l’entrenament
• demora l’aparició del dolor muscular durant la pròxima activitat
•  redueix la sensació d’agulletes (DOMS)
• disminueix el dolor miofascial del múscul treballat i del contra lateral (per un efecte d’inhibició central)
• augmenta l’agilitat en esports com l’atletisme i el futbol quan s’utilitza entre sessions d’entrenament

Quan s’utilitza el Roll Foam com a part d’una pauta de treball constant sabem que:

• genera guany del rang articular (ROM), sobretot en sessions de 30 a 60 segons de duració que augmenta si es realitza just després d’haver acabat l’activitat
• el benefici de guany articular és més gran si simultàniament hi ha un moviment actiu de l’articulació
• s’ha observat però, que no s’aconsegueix més guany per fer més sessions seguides

Tot i que hi ha força estudis recents que demostren aquests beneficis, també s’ha demostrat que depenent de com s’utilitzi no en genera. Per exemple, realitzar la sessió de Roll Foam  dins d’un mateix entrenament d’atletisme no porta a cap millora en les marques de les següents series, ni un augment de mobilitat en l’extensió de maluc.

I, tot i que encara que no es sàpiga exactament quin es el seu mecanisme fisiològic sobre l’organisme (fins ara tot són hipòtesis), fa pensar que se li podrà treure més rendiment al Roll Foam a mida que es vagi descobrint com funciona i conseqüentment com aplicar-lo per afavorir el rendiment i la prevenció esportiva.

Referències:
Hodgson DD. et al. Int J Sports Phys Ther 2018.
Bodyw J. Mv Ther 2018.
Fleming JA. et al. Nutrients 2018.
de Souza A. et al. J Sport Rehabil 2018.
Romero-Moraleda B. et al. PeerJ 2017.
Rey E. et al. J Strenght Cond Res 2017.
D’Amico AP. et al. J Hum Kinet 2017.
D’Amico AP. et al. J Strenght Cond Res 2017.
Su H. et al. J Sports Rehab 2017.
Behm, D. ECSS 2017.
Scott W. Cheathan et al. Int J Sports Phys Ther 2015.

Autores