Sovint m'arriben a la consulta, pares amb la preocupació que el seu fill/a té una forma de caminar curiosa, que li han comentat que és un peu pla i que amb plantilles ortopèdiques se soluciona el problema.

Un peu, indistintament de les seves característiques estructurals: plans, buits, equins, valgs, vars, zambos, entre d'altres, és una conseqüència de diferents aspectes que hem de considerar a l'hora de la terapèutica.

El peu pla, que coneixem com la caiguda de l'arc intern del peu, de vegades és una conseqüència d'una postura no ideal per al nen/a, que està condicionada pels diferents captors posturals del cos. Un exemple molt significatiu és l'oclusió, la mossegada classe II divisió 1 (quan la mandíbula superior està en una posició avançada en relació a la inferior). En aquest tipus de mossegada la majoria de les persones presenten un peu pla com a conseqüència d'una mala mossegada. De manera que l’origen seria la boca i es parlaria d'un problema descendent. Un altre cas seria que el seu origen fos el peu, aleshores ens referiríem a un problema ascendent.

Es necessita més que una exploració podal per decidir quin tipus de tractament es recomanaria. La plantilla seria només un annex per a la recuperació de l'estabilitat podal, si la boca fos l'origen. Però si fossin els peus, que per diferents aspectes originessin el peu pla, la plantilla solucionaria considerablement el problema.

A més hem de tenir en compte que un peu pla comporta diferents desajustos posturals, com per exemple: una eversió del peu, un genoll en var (arc), una rotació femoral interna, i rotació anterior de maluc i possiblement una petita corba o desviació de la columna. Per això, a l'hora de realitzar el tractament, no només unes plantilles específiques podrien solucionar o alleujar el problema, sinó que hi ha la possibilitat que altres professionals aportin el seu tractament.

Dit això, en Posturologia hem d'observar més enllà de la conseqüència o la consulta per la qual els pares ens visiten.