milagros-osteopatia.jpg

Moltes vegades m’expliqueu a la consulta no només allò relacionat amb el vostre dolor físic, sinó aspectes de la vostra vida, feina, emocions… En definitiva, que jo intento abordar la vostra situació de manera global i el més àmpliament possible, per ajudar-vos tenint en compte els màxims aspectes.

Tot això ho dic perquè, a vegades, és difícil deixar al marge el meu parer sobre molts dels aspectes que em plantegeu. Jo no sóc ningú per jutjar com gestioneu la vostra vida personal, la vostra feina… Tot i que molt sovint em demaneu la meva opinió. De fet, a vegades, m'he mossegat la llengua, perquè hi ha situacions molt difícils en les quals no he gosat opinar. Però heu de saber que cada dia veig a persones que segurament, si canviessin alguns aspectes de la seva vida, com la feina, la parella, certes situacions complexes i dures… Segurament no els hi faria mal res. És això el que he pensat en moltes ocasions. I a vegades és tan bèstia pensar-ho que no ho puc dir.

Fa molts anys vaig conèixer a una noia a qui veia molt sovint a la consulta perquè estava fatal, i sempre parlàvem de les seves circumstàncies. Un dia vaig gosar aconsellar-la sobre el que jo faria a la seva vida, encara que heu de saber que després em va saber greu parlar sobre aquests temes. Però potser la meva opinió li va donar forces per agafar empenta i vèncer la por que la paralitzava. Va estar molts mesos sense venir a veure’m. Al cap d'un bon temps, va venir a explicar-me com de bé li anava tot: que era feliç, que havia canviat de feina, de marit i de tot! I que si no havia vingut abans era perquè estava molt bé i només venia ara per explicar-m’ho.

Jo ja he après que som més que un “dolor”. Som persones que sentim i vivim en un món ple de circumstàncies a vegades molt difícils, i quan veig aquestes transformacions, m'emociono. Perquè tothom hauria de tenir moments de lucidesa, de valentia, de serenitat i de pau, per escollir el que es vol realment a la vida, per entendre el sentit de tot i així, fent aquest acte, de segur que tot arriba sense esforç, és la manera.

I tot això ho escric perquè fa poc vaig visitar a un noi que em va fer pensar en el que estic dient. El vaig conèixer fa uns mesos: una lesió important a l’esquena, una feina de molts anys que no era la millor opció per a la seva lesió, una vida que potser no el feia feliç… Com donar la volta a tot això? Primer intentar que millorés el seu estat físic. Quan un se sent en forma, es pot reconduir tot d'una altra manera. I el millor d'ell: les ganes, la força, la constància… i de cop s'entrega a la seva recuperació i compartim opinions i converses sobre la seva vida, la seva feina… Li perdo la pista: fa estiraments, tractament amb un company del centre… I tot d’una, me’l trobo pel centre i és un altre! M'explica que se n’ha adonat de moltes coses, que va decidir deixar la feina, ELL era la prioritat, i que si ell funcionava, la resta funcionaria… i així ha sigut. Té una feina nova que li agrada, amb temps per ell, ha refet la seva vida en tots els aspecte. És un home amb una lesió que no pateix i és FELIÇ! I realment té un altra cara, un altre aire, irradia bon rotllo, il·lusionat amb el seu projecte de vida, conscient, reconciliat i solidaritzat amb la seva lesió crònica.

No us podeu imaginar com d’agraïda pot ser la meva feina, quan veus una transformació d'aquestes dimensions. I com que em sento una micona partícip d’aquest petit miracle, només us ho volia explicar, per si a algú li serveix d'ajuda, o simplement el fa pensar, ja haurà tingut sentit.

La veritat és que tot depèn sempre de vosaltres, jo només obro algunes portes, sou vosaltres els que les traspasseu. Gràcies per deixar-me formar part d’aquests petits miracles, són els que donen sentit a tot. 

SHARE IT:

Leave a Reply

You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>