Periostitis tibial: aquell dolor a la tibia que apareix al córrer i ens obliga a parar

Periostitis tibial: aquell dolor a la tibia que apareix al córrer i ens obliga a parar

periostitis-tibial-corredor.jpg

Pot ser que molts corredors haguem patit alguna vegada un dolor intens a la part anterior de la tíbia. Una sensació de blau que a mesura que va augmentant l'entrenament va essent més dolorosa i abasta una superfície cada vegada més gran, sempre a la vora de la tíbia . Què és aquest dolor? A què es deu? Què podem fer-hi?

La periostitis tibial és la inflamació del periosti de la tíbia, una membrana enganxada a l'os que li serveix de protecció, entre altres propietats. Per la seva alta irrigació sanguínia i la seva gran quantitat de receptors nerviosos és una membrana molt sensible, molt irritable i molt dolorosa.

Aquesta inflamació té un causant, el múscul tibial posterior, que irrita el periosti per un mecanisme de fricció contínua.

tibial posterio periostitis tibial

Si observem el recorregut del tibial posterior veurem que s'origina a la part posterior de la tíbia i del peroné, molt a prop del genoll, i descendeix en contacte directe amb la tíbia fins arribar a la planta del peu (escafoides, II falca i base dels metatarsians) passant per la part interna del turmell. I aquest recorregut té una funció molt important, subjectar l'arc del peu (el pont) i mantenir-lo elevat a cada pas. Vindria a ser alguna cosa així com un amortidor del peu.

Fins aquí tot funciona d'acord amb la biomecànica del cos, llavors on és el problema? Per què ens fa mal al córrer? El problema està quan li demanem al tibial posterior que mantingui elevat durant molt de temps i/o en males condicions l'arc del peu. Aquest sobreesforç per mantenir l’amortiment estable a cada pas que fem en córrer genera la irritació. A causa del contacte directe que hi ha entre múscul i periosti, hi ha una fricció excessiva que el periosti és incapaç de suportar i acaba amb la inflamació, i a més quilòmetres fregant, més irritació i més dolor.

Les causes més freqüents de la periostitis tibial poden venir per un augment brusc dels quilòmetres, sobretot per asfalt que és més dur i amorteix menys l'impacte, una adaptació no progressiva en el cas de nous corredors, un desgast de les sabatilles o l'ús de unes sabatilles no adequades, i canvis en la morfologia del cos del corredor, des dels ossos dels peus, genolls, malucs, fins i tot del sacre i la columna.

La primera mesura d'actuació serà parar de córrer, interrompre els entrenaments i aplicar gel per disminuir la periostitis. En segon lloc, revisar el motiu tenint en compte les causes possibles, i després acudir a un professional com un fisioterapeuta o osteòpata per valorar l'origen biomecànic del problema, eliminar la inflamació del periosti, reduir la sobrecàrrega del tibial posterior i els músculs sinèrgics, així com totes les compensacions que hagin aparegut, i pautar una rutina de readaptació a l'exercici.

Cal tenir en compte que una periostitis tibial mal curada o fins i tot no tractada (ignorada) pot portar problemes severs fins i tot a la fractura per estrès de la tíbia.

Il·lustració de www.laradibuixa.blogspot.com

SHARE IT:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.