El restrenyiment: quan anar al bany suposa un infern

El restrenyiment: quan anar al bany suposa un infern

estrenimiento-fisioterapia.jpg

Si tens problemes per anar correctament al bany, segurament hauràs recorregut als kiwis, al got d'aigua calenta en dejú, a les llavors de lli, a al fave de Fuca, o com ens expliquen els anuncis de la tele al Special K o al Activia, fins i tot a laxants com Duphalac, Plantaben o Magnesia. Perquè no buidar adequadament els teus intestins pot passar factura a l'organisme i al benestar general.

Primer de tot hem de saber que hi ha dos tipus de restrenyiment:

  1. El restrenyiment de trànsit, que és aquell en el qual el bol de rebuig triga a evacuar-se més de 24 hores des que va ser ingerit en forma d'aliment. Podeu llegir les seves causes i recomanacions a l'article Millorar el restrenyiment amb alimentació i altres hàbits de Mònica Moll.
  2. El restrenyiment distal, que és aquell en què quan acabes de defecar, et quedes amb la sensació que "t'has guardat alguna cosa", i si empenys com si t'hi anés la vida, acaba sortint alguna cosa més. Es podria dir que entre defecació i defecació no es buida el recte completament.

I és precisament en aquest tipus de restrenyiment distal on la fisioteràpia ens pot ajudar.

El restrenyiment distal pot tenir diversos orígens:

  1. L'origen anal que pot estar causat per:
  • Una hipertonia del canal anal. Això vol dir que el canal anal no es contrau i es relaxa correctament perquè té un excés de to. A nivell de fisioteràpia, això ho podem tractar realitzant estiraments manuals del canal anal i dilatacions anals. La Gimnàstica Abdominal Hipopressiva, en ser una tècnica rítmica que porta sang i oxigena la zona, és una de les eines més útils del tractament.
  • Una disinergia o anisme. Es tracta d'una descoordinació o bloqueig entre el recte i l'anus causat per una relaxació o contracció paradoxal de la musculatura del sòl pelvià durant la defecació que impedeix que els excrements puguin sortir correctament. Pot ser causa de problemes psicològics, a espoderaments (pujos) exagerats, a hemorroides, a la no relaxació de l'esfínter en l'esforç i el solem trobar associat a descensos viscerals. Si és psicològic, òbviament la fisioteràpia pot fer-hi poc, però si no ho és, de vegades amb explicar quin és el problema, realitzar una mica de biofeedback, mobilitzar el còccix, treballar la propiocepció amb una pilota rectal i unes tècniques hipopressives queda solucionat el problema.
  • Una hipotonia del sòl pelvià, és a dir, tenir el sòl pelvià debilitat. La rehabilitació d'aquest problema es porta a terme mitjançant hipopressius, electroteràpia, estimulació vibratòria (boles xineses, vibradors vulvars…), biofeedback i explicació de postures defecatories i de contrarecolzament perineal. El següent vídeo il·lustra l'evolució de la postura defecatòria i quina seria la més adequada.

2.  Origen rectal causa de l'existència de:

  • Megarrecte funcional. Això vol dir que el teu recte ha augmentat la seva capacitat, llavors canvia la sensibilitat i la propiocepció, amb la qual cosa ens costa més defecar i sentir la sensació de tenir ganes d'anar al bany. El tractament, a més de les tècniques hipopressives, consisteix en exercicis amb la pilota rectal.
  • Rectocele. Es tracta d'un prolapse del recte i el tractaríem com qualsevol altre prolapse amb tècniques hipopressives, tècniques de contracció relaxació del sòl pelvià i electroteràpia anal.

Tenir problemes de restrenyiment i no tractar-lo, pot comportar hemorroides, prolapses pels esforços al fer força i mal humor perquè com diuen els anuncis, que una mica de raó tenen, és que et trobes pesat/da i de “mala gana”. De manera que si pateixes algun d'aquests problemes, posa-hi solució!

SHARE IT:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.