En moltes ocasions ignorem els dolors fins que apareixen. Però quan ens fa mal una part del cos, s’activen les alarmes. I si, a més, aquest dolor ens impedeix entrenar amb normalitat, arriba el caos.

Aquest és el cas de la fasciïtis plantar, gran desconeguda fins que apareix i s’instaura al nostre peu. Ens boicoteja els entrenaments, i ens pot fer la punyeta durant moltes setmanes si no la detectem i la tractem a temps.

Identificar la fasciïtis plantar és molt fàcil: un dolor a la planta del peu, generalment a la part del taló; més intens al matí, quan posem el peu a terra, i que va desapareixent lleugerament al llarg dels primers 25 minuts. Però la fasciïtis plantar és traïdora. Quan ens confiem i sortim a córrer pensant que ja ha marxat, torna a aparèixer i amb tota la seva intensitat.

Quin és motiu desencadenant?

En la gran majoria dels casos és un problema mecànic de la cama. Però quina és la peça que falla? Per on es desmunta l’estructura?

Hem d’entendre que la mecànica del peu és força complexa. Es tracta d’un conjunt de 26 ossos, 33 articulacions, 17 lligaments i 33 músculs, amb tres funcions molt diferents, quasi oposades: rebre l’impacte de tot el cos, amortir el pes i impulsar la nova passa. Tot això ben sincronitzat, a alta velocitat i amb molta força.

Quin paper hi juga la fàscia plantar? La fàscia és un element que funciona com la corda d’un arc. Aquesta corda situada a la plantadel peu, estàlligadaen un extrem al taló, i en l’altre a la base dels dits. La seva funció principal és fer d’amortidor de l’arc plantar. Es considera que la fàscia absorbeix un 60% de l’impacte del pes del cos, i la seva viscoelasticitat és capaç de restituir aquesta energia a cada pas o salt.

Però com dèiem abans, hi ha elements que poden alterar aquesta funció i provocar que la fàscia treballi més del compte i que se sobreestiri. Descobrir el motiu de l’alteració és la clau del diagnòstic.

• Un peu pla. No és més que la caiguda de l’arc plantar, on la fàscia està més estirada que del compte i no és capaç de retenir i amortir.
• Un excés d’arc ens portaria a tot el contrari. Una fàscia molt curta, sotmesa a una gran tracció, i que sobresol·licitem a cada passa.
• Una hipertonia o escurçament dels bessons i isquiotibials, que generen tensió sobre la fàscia per la continuïtat miofascial entre ells.
• Una debilitat dels músculs de la part interna de la cama. Hem dit que el 60% de l’absorció de l’impacte la realitza la fàscia plantar. La resta queda repartida entre els músculs interns (tibial anterior i posterior, extensor propi del gros i flexors dels dits) i la morfologia pròpia de l’arc.
• I d’altres com la rigidesa del dit gros del peu, que condicionaria la torsió necessària per adaptar el peu en la fase d’impuls. La limitació de la rotació del maluc, una cama llarga…

Hi ha d’altres factors que estan directament implicats en l’aparició de la fasciïtis plantar, com és el mal calçat. Pot ser un calçat inadequat per a l’esport que estem practicant, inadequat per a les característiques del nostre peu, o simplement que estigui gastat i toqui renovar-lo. Un augment brusc en el volum dels entrenaments. Un terreny per córrer massa dur, com l’asfalt. La poca elasticitat muscular, la falta d’hidratació i la mala alimentació en general, l’estrès, etc.

Si no es vigila, i es segueix corrent ignorant la molèstia pensant que marxarà sola, els problemes poden ser molt  més grans: trencaments de la pròpia fàscia, ruptures musculars per sobre ús o sobrecompensacions, condropaties rotulianes, dolor al maluc i, fins i tot, a les lumbars.

Què cal fer si notem que ens molesta la planta del peu?

Primer de tot deixar de córrer temporalment (en el cas que siguem corredors). Córrer és l’element més lesiu per la fasciïtis plantar. A partir d’aquí cal buscar quina és la peça que falla. Canviar de calçat o de terreny pot ser de gran ajuda, però la lesió no marxarà sola, caldrà ajudar-la. Per això caldrà analitzar tots els elements i pautar un bon tractament fisioosteopàtic, tant a la consulta com a casa. Exercicis d’estirament o de tonificació, propiocepció específica, o CORE. Tècniques miofascials i de punts gatell, manipulacions articulars, inducció miofascial, embenats o fibròlisi.

Serà el mateix fisioterapeuta/osteòpata qui ens pautarà la tornada a l’activitat. Una reintroducció progressiva i controlada. L’objectiu no és la immobilitat, tot el contrari. En etapes inicials serà interessant mantenir l’activitat, però evitar impacte. Poden ser bons aliats la bici, la natació, el rem, el pilates… i progressivament anar solapant la recuperació de la fàscia amb el córrer, fins arribar a la recuperació total.